TAULA 2.
SOBRE EL DRET A LA SALUD
La gestió política un factor de vulnerabilitat?
II Jornades organitzades per Ambit-Prevenció i Creación Positiva
31 d’octubre de 2007
Volver a la página principal de Creación Positiva
TAULA 2.
|
La gestió política un factor de vulnerabilitat? II Jornades organitzades per Ambit-Prevenció i Creación Positiva 31 d’octubre de 2007 |
|---|
RESUMEN
LA PROMOCIÓN DE LA SALUD DESDE UNA PERSPECTIVA DE GÉNERO
Carme Valls- Llobet
Programa Mujer salut i Qualitat de Vida del CAPS
caps@pangea.org
RESUMEN
La promoción de la salud de hecho es una ciencia. Es un campo de la sanidad de muy reciente aparición que tiene en cuenta sobre todo la educación sanitaria, la educación en hábitos favorables a la salud, tanto en la lucha contra las adicciones como en una actitud positiva con relación al propio cuerpo, hacia el entorno y hacia la utilización incluso de los servicios sanitarios y por tanto en la creación de habilidades que permitan a las personas una actitud saludable hacia su desarrollo vital y hacia su entorno.
En teoría una buena promoción de salud debería tener en cuenta y exigir no medicalizar excesivamente los procesos vitales, ni la lactancia ni los embarazos, ni los partos, ni la menopausia, ni la misma menstruación sino al contrario, proporcionar suficiente información a la población tanto masculina como femenina de sus propios procesos y darles recursos para que puedan vivir con plenitud y sin agredirse ni personalmente ni a su entorno.
Es clásico el planteamiento de Lalonde del año 1974 en que analizaba las variables de salud teniendo en cuenta que el estilo de vida y el medio ambiente eran dos de las variables que más podían afectar a la salud de la población junto con la biología humana y el sistema sanitario.
En cambio el reparto de recursos que había en aquel momento ya mostraba que para promover cambios en el estilo de vida, el medio ambiente y la biología humana había menos recursos que para el conjunto del sistema sanitario. Por lo tanto ya existía un sesgo en la distribución de recursos que no consideraba importantes las variables
que seseñalaban como factores que pueden alterar la salud de la población.
Toda la estrategia de promoción de la salud que se ha desarrollado en los últimos 25 años del siglo XX se ha basado precisamente en esta apreciación de Lalonde en la que analizaba las causas de morbilidad y mortalidad más prevalente entre el sexo masculino
Por lo tanto la primera apreciación desde el punto de vista de género es que los estudios epidemiológicos en los que se centró Lalonde se basaban sobre todo en las formas de enfermar del sexo masculino.
La visión que queremos plantear desde nuestro grupo (DSQ-CAPS) y de M. Frankenhaeuser se basa en los estudios de Jerelynn Prior que sostiene que la salud de las mujeres depende tanto de la biología como de la psicología propia y está inmersa en una cultura y en una sociedad determinada.
Nuestra propuesta es que la biología y la psicología de las mujeres son diferentes a la de los hombres y que están inmersas en a cultura y la sociedad lo que sí produce cambios en los estados de salud física y mental.
Si entendemos estas diferencias y entendemos también el abordaje de Marian Frankenhaeuser (Quadern CAPS 24) plantearon que la salud depende de las condiciones de trabajo, del soporte social, de las diferencias biológicas y psicológicas y de los valores y creencias que cada persona tiene.
Tenemos que plantearnos que para abordar la promoción de la salud desde una perspectiva de género no podemos limitarnos a la biología ni al medio ambiente sino que tenemos que plantearnos el entorno social y de creencias, la biología, la psicología, los aspectos de condición social, los problemas medioambientales, los estilos de vida y las conductas. A ello hay que añadir que unos determinados estereotipos de género limitan las posibilidades de investigar de una forma clara los factores de riesgo que pueden condicionar la salud y por tanto la misma promoción de la salud.
Los sesgos de género en la investigación médica serían:Los estereotipos de género.
LA POLÍTICA SANITARIA AL MARGE DE LES DESIGUALTATS PER CLASSE SOCIAL (1994-2002)
Roser Pérez Giménez
Sociòloga.
SOBRE EL DRET A LA SALUT
Carmen Ollé Rodíguez
SASSIR Raval Sud
Hospital del Mar
El fenomen de la immigració ha suposat un impacte en l’atenció a la salut de la població. Els serveis sanitaris no han estat planificats considerant la població immigrada, el seu augment, les seves característiques, han plantejat noves necessitats a les que caldrà donar respostes adequades.
Cal tenir en conte alguns aspectes de la població immigrada que influeixen en la seva relació amb els serveis sanitaris i els professionals:
El increment de la població immigrada es projecta directament en la salut sexual i reproductiva, i això ho podem veure en la tendència a l’augment de embarassos en les dones procedents de països amb renda baixa.
Cal recordar que quan ens referim a la salut sexual i reproductiva, ho fem sota els principis d’igualtat i equitat de gènere, dels drets sexuals i reproductius i de l’atenció centrada en la persona tots aquest drets van estar definits en la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament l’any 1994 i reafirmats en la
IV Conferència Mundial sobre la dona Beijing l’any 1995 i la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament l’any 1999.
Els orígens, estil de vida, nivell d’instrucció, patrons familiar, tipus d’habitatge, marc laboral precari i el propi rol de gènere son entre d’altres situacions que s’afegeixen al fet migratori i que determinen desigualtats en salut i en conseqüència una major vulnerabilitat en salut sexual i reproductiva, que s’expressa en diferents vessants. Potser la que mes en exclama es la relacionada amb la violència contra les dones.
Les dades de l’any 2005 elaborades per el Instituto de la mujer, referides a les taxes de dones mortes per milió de dones per violència per la parella o ex- parella segons origen son prou expressives: 11,62 per les estrangeres front 1,85 per les espanyoles. Per suposat això no ens deixa indiferents i ens ha de provocar a actuar en la prevenció.
Moltes d’aquestes dones tenen en comú patrons culturals marcadament patriarcals, desconeixement de la llengua local, situació administrativa irregular, aïllament, canvis de rol, algunes d’elles poden estar submergides en el mon de la prostitució i del tràfic de persones, tot plegat els hi resta oportunitats i encara les fa més vulnerables, amb més dificultats per enfrontar-se a aquesta situació. Algunes de les manifestacions de la seva vulnerabilitat es poden expressar en el context de la salut sexual i reproductiva com son els embarassos no desitjats, l’embaràs a l’adolescència, els avortaments, les infeccions de transmissió sexual / VIH, els dolor abdominals crònics, la infertilitat, la incapacitat de negociar l’ús del preservatiu o incorporar un mètode anticonceptiu, entre d’altres.
En general, la població immigrada respecte nosaltres es pot preguntar:
Els professionals respecte la població immigrada ens podem preguntar?
La població immigrada ens ha posat de manifest, les dificultats en la comunicació amb aquesta població. Hem d’entendre que quan ens
referim a la comunicació, ho fem no sols en relació al idioma i al llenguatge no verbal sinó també a les condicions socials, econòmiques, laborals, als estils de vida, l’estructura familiar, als aspectes religiosos i culturals, als codis de salut, l’alimentació, etc. que donen identitat a la persona.
Es necessari posar en actiu un procés d’aproximació, cal que els professionals observem, escoltem, preguntem allò que desconeixem de la seva cultura, cal evitar els estereotips, cal garantir el respecte i comprendre sense jutjar, cal poder donar una informació adequada per garantir una assistència de qualitat.
Es important conèixer a l’altre, quin ha estat el seu trajecte migratori, com viu, avaluar la seva demanda considerant la seva perspectiva, individualitzar.
Però també cal que detectem el que es necessari per millorar la relació professional sanitari – pacient en el marc de la diversitat. La formació, disposar de temps, l’elaboració de guies i protocols, unitats especialitzades de suport, els traductors, els mediadors, i els agents de salut comunitaris entre d’altres, son algunes de les eines que poden respondre a aquestes necessitats.
Algunes qüestions que ens podem formular fins i tot mes enllà del fet migratori serien:
Sens dubte cal una profunda reflexió, obrir un debat i elaborar respostes que possibilitin reorganitzar i adequar els serveis a les noves realitats i necessitats amb la participació de: professionals, ciutadania i administració.