La gestió política un factor de vulnerabilitat?
II Jornades organitzades per Ambit-Prevenció i Creación Positiva
31 d’octubre de 2007
Volver a la página principal de Creación Positiva
|
|
La gestió política un factor de vulnerabilitat? II Jornades organitzades per Ambit-Prevenció i Creación Positiva 31 d’octubre de 2007 |
|---|
AVALADORS PER UNA GESTIÓ POLÍTICA ADEQUADA
Antonio Madrid
Proyecto dret al Dret, Universidad de Barcelona
antoniomadrid@ub.edu
RESUMEN
Se ha utilizado un texto de Hanna Arendt para presentar estas II Jornadas (La gestión política: ¿un factor de vulnerabilidad?) que introduce una noción clave en la reflexión política y moral: “Somos responsables no sólo y no tanto de lo que hayamos hecho cuanto de lo que no hagamos para impedir el deterioro creciente del hábitat humano”.
En este mismo sentido se pronunció Pierre Bourdieu: “toda política que no aproveche plenamente las posibilidades, por reducidas que sean, que se ofrecen a la acción, y que la ciencia puede ayudar a descubrir, puede considerarse culpable de no asistencia a una persona en peligro”[1].
Arendt entendía que la política nace en el “Entre-los-hombres” y que “se establece como relación”[2] . Es esta perspectiva la que permite pensar la vulnerabilidad y la exclusión como cuestiones centrales en la reflexión política y jurídica (que es el ámbito en el que se trabaja principalmente en el proyecto dret al Dret).
La noción de vulnerabilidad (palabra que remite a la noción de herida, golpe, daño…) hace referencia a una condición de partida (toda persona puede ser dañada, enfermar, sufrir…). A su vez, la noción de vulnerabilidad ha de utilizarse para describir el resultado del funcionamiento de las estructuras (económicas, tecnológicas, políticas, sanitarias, jurídicas…) en las que se organiza la vida en común y para atender a la desigual posición de las personas en ellas. De esta forma,
es posible estudiar si la aplicación de un modelo económico dado incrementa o reduce la vulnerabilidad de las personas y cómo genera o
palía en su caso la exclusión social. Y la misma perspectiva de estudio se puede adoptar respecto de los modelos productivos, la legislación vigente, el funcionamiento del sistema sanitario o los modelos de gestión política.
El proyecto dret al Dret surgió hace unos años en la Facultad de Derecho de la Universidad de Barcelona. El objetivo específico en relación al tema de estas jornadas es:
Mejorar y favorecer la defensa y el ejercicio de sus derechos por parte de las personas y los colectivos menos favorecidos.
Para trabajar estos objetivos se han creado 8 áreas: Derecho Penitenciario, Derechos Humanos e Internacional, Extranjería, Menores, Mujeres y Derecho, Género y Derecho, Derechos Sociales y Radio y Comunicación.
En el proyecto colaboran unas 25 entidades sociales, alrededor de 20 profesores y profesoras, una cincuenta de estudiantes cada curso, la Regidoria de Drets Civils y el Centre d’estudis jurídics de la Generalitat (con aportaciones económicas a proyectos concretos), además de otras colaboraciones puntuales de personas y entidades.
Las premisas de las que partimos en el proyecto y que tiene interés comentar aquí son:
Referencias [1] Pierre Bourdieu (dir.), La miseria del mundo, Akal, Tres Cantos, 1999, págs. 558-59. [2] Hannah Arendt, ¿Qué es la política?, trad. R. Sala Carbó, Paidós-ICE UAB, Barcelona, 1997, pág. 46. [3] Archipiélago 21, “Pobreza y peligro”, 1995, n. 21, pp. 27-36. |
|---|
L’Oficina per la No discriminació,
com avalador per una gestió política adequada
Guadalupe Pulido Bermejo
Directora de l’OND
gpulido@bcn.cat
Per contextualitzar la meva intervenció, permeteu-me començar amb una breu descripció dels serveis que oferim des de l’OND. Després intentaré resumir les limitacions que trobem - en la pràctica - per la garantia dels drets, i finalitzaré exposant 4 idees sobre com intentem superar aquestes limitacions.
L’Ajuntament de Barcelona està compromès en la defensa dels drets humans proclamats a la Declaració Universal dels Drets Humans, fent tot el possible per a que les persones que residim a la ciutat i les que la visiten, els puguem exercir plenament. En aquest sentit, el nostre Ajuntament l’any 2000 va ratificar la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat i el 1998 va obrir l’Oficina per la No Discriminació (OND), com un servei municipal capdavanter a Europa en la defensa dels drets humans.
Els serveis que oferim des de l’OND són:
A l’OND actuem com a observatori de possibles vulneracions dels drets. Per això, a més d’atendre les demandes directes que ens adreça la població, treballem amb professionals de les entitats ciutadanes, ONG, Sindicats, associacions professionals i les administracions municipal i autonòmica (justícia, educació, serveis sanitaris i socials).
L’anàlisi de situacions de certs col·lectius i de fets concentrats en determinades zones urbanes ens permet identificar situacions de risc i proposar mesures correctores. Aquesta intervenció es fonamenta en la extensió d’un discurs positiu basat en la convivència, el respecte als drets de l’altre i la superació del conflicte.
Les persones que creuen que els seus drets han estat vulnerats i que han patit una situació de discriminació troben a l’OND el suport i l’assessorament professional necessaris per resoldre la seva situació. L’OND recull la màxima informació del cas i estableix conjuntament amb la persona com s’hi ha d’intervenir per arribar a una solució satisfactòria.
Des de l’OND apostem en primer lloc pel diàleg i per una solució negociada del conflicte a partir dels principis de voluntarietat, privacitat, confidencialitat, igualtat, seguretat i llibertat. Una solució que es troba en mans de les parts i no en les dels mediadors. Si hi ha indicis de delicte, el cas es deriva a la fiscalia, als jutjats o a la policia.
S’ofereix en primera instància el suport psicològic que pot derivar en una atenció psicològica més intensa i de més durada. També s’ofereix assessorament jurídic a les persones que creuen que els seus drets han estat vulnerats, quan hi ha indicis de discriminació i se’ls dóna suport si decideixen presentar una denúncia per via judicial. Depenent de la gravetat del cas, l’OND pot impulsar que l’Ajuntament es personi com a acusació particular. I des de l’OND se segueix l’evolució del cas al llarg de tot el temps en el que el conflicte es manté viu.
L’OND ha participat en projectes europeus com el SITE-13 que, coordinat per la Federació Mundial de Ciutats Unides, lluita contra la discriminació des dels poders locals a través d’una xarxa telemàtica d’intercanvi d’informació jurídica i de bones pràctiques... També participem com parteners en STEPS, un programa per la qualificació professional del personal que treballa en institucions i serveis per a persones amb discapacitats.
Treballem en el projecte QUBA, que persegueix la professionalització dels mètodes de treball i del counselling en casos de discriminació.
L’OND, amb més de 8 anys d’experiència, fa una tasca important d’assessorament per tal de crear serveis homòlegs en altres municipis.
Joves i col·lectius específics (persones d’edat avançada, grups de professionals, etc.) participen cada any en els projectes educatius de l’OND centrats en la informació i la divulgació dels drets humans. Així mateix, es participa en accions formatives del personal dels serveis públics que tracten amb col·lectius de risc pel que fa a la vulneració dels seus drets. És el cas de les oficines d’atenció a la ciutadania, les forces de seguretat, els serveis socials i sanitaris i les institucions de justícia.
Aquestes actuacions es porten a terme amb l’objectiu d’identificar i evitar la vulneració, prevenir la discriminació, aprendre a reconèixer i respectar els drets dels altres i també perquè els ciutadans assumeixin una actitud activa en la seva defensa.
Des del punt de vista de les limitacions que patim per a garantir la defensa d’aquests drets, cal diferenciar dos aspectes bàsics. D’un costat, les limitacions pròpies del servei i d’un altre, les intrínseques de qualsevol política dedicada a la defensa i garanties dels drets
Limitacions pròpies del servei
En aquest àmbit, crec interessant centrar-nos en dos aspectes complementaris. Les limitacions derivades de com es va inserir l’ OND dins de l’estructura de l’Ajuntament de Barcelona i d’un altre costat, les limitacions derivades de les capacitats que tenim com servei.
Les limitacions derivades de com estem inserits en l’estructura de l’Ajuntament: s’expliquen per què sempre hem estat adscrits a una Regidoria (de Drets Civils, Dona i Drets Civils, Drets Civils) amb unes competències que no formen part de les de més significació política. La nostra força depèn de la bona voluntat de les persones, ja que no sancionem i necessitem que se’ns denunciïn situacions per actuar.
Amb aquests condicionants, l’estructura de l’Ajuntament sempre ens ha percebut com un servei que és com la cirereta del pastís, o una mena de “pepito grillo”. En el millor dels casos, ens veuen com els defensors d’alguns grups específics de risc però no des d’una perspectiva global (això dels drets civils no afecta a la gent “normal”). Això porta a que ens trobem a vegades amb manca de col·laboració d’altres serveis dins de la mateixa administració.
Limitacions derivades de les nostres capacitats limitades. Som un servei petit (7 professionals a temps complert i 4 a temps parcial.)
Limitacions intrínseques d’aquest tipus de polítiques
L’altre tipologia de limitacions que voldria destacar fan referència a les limitacions intrínseques a aquests tipus de polítiques públiques. Parlo d’intrínseques perquè normalment sempre apareixen amb independència de com es materialitzen aquestes polítiques. M’interessa destacar quatre limitacions:
La nostra pràctica diària ens ha ensenyat alguns de mecanismes que ens permeten intentar sobrepassar les limitacions. En el marc d’aquesta taula rodona em detindré en cinc d’ells:
Per acabar, els mecanismes es poden resumir en una frase: “ser una mosca cojonera”. És a dir, insistir en la denúncia de les vulneracions perquè som avaladors de la garantia de drets simplement informant a les persones dels seus drets i com exigir-los i orientant quins recursos s’han de posar en marxa per a portar-los a la realitat (des de com es fa una denúncia, a com reclamem a un administrador per que faci el que li toca).